Dones sense homes

by Cristina del Puerto-Peix

La novel·la comença el dia que la Tina abandona l’Elisenda, la narradora. Han estat juntes 6 anys i se’n va amb un home. El món de l’Elisenda ―de dones sense homes― s’enfonsa, però a través de la seva narració assistim a la construcció d''aquest món des de l''adolescència fins al dia fatal. L’Elisenda, lectora fervent de Haruki Murakami, és filla d’una escriptora reconeguda, amb qui tenia una relació difícil, i un cop morta la mare, li va quedar un pòsit de dolor, un bloqueig. Al cap d’uns anys, la Tina, separada de nou i amb una filla, torna. Potser podrien estar juntes, però la clau del dolor de l’Elisenda continua amagada entre els papers, els llibres i la vida de la seva mare. I també en un gat misteriós que la visita.


Amb una història que es desplega a diversos nivells i una protagonista que és una barreja deliciosa de fatalisme i resolució, Dones sense homes, és un debut extraordinari, ple d’encant, empatia i humor.

264 pages, Paperback

Published February 12, 2025

Reviews

[Marta SG94 · Rating 5 out of 5]

A la presentació del llibre, la Cristina va jurar que això no era una història d’amor. I tenia raó, perquè això no és només una història d’amor. “Dones sense homes” tracta del perdó, de la redempció i de l’amor entre mares i filles, esposes, àvies i netes. De l’amor entre diverses dones, vaja, que construeixen un relat sòlid, intens i altament empàtic. Com no estimar l’Elisenda, tan real, tan plena de contradiccions i amb tantes ferides i escletxes. I com no quedar-nos amb bocinets de “Dones sense homes” i d’un tros de l’ànima, de la passió i de la valentia de les seves protagonistes.

[Alícia Lara · Rating 4 out of 5]

"Ningú m'havia explicat que hauria de créixer sense ella, que no la veuria mai fer-se gran. I part del meu dol, també, eren totes aquelles expectatives. Tots aquells desitjos. Tota aquella vida no viscuda."

[sylvia robinson · Rating 2 out of 5]

no vaig fer cas a aquells que diuen que no s'ha de jutjar un llibre per la portada i em va sortir malament la jugada, perquè em vaig comprar aquest llibre perquè el títol em semblava interessant i ha acabat essent pràcticament l'únic que he trobat interessant de tot el llibre. quin greu!

sento que l'elisenda, la protagonista, no és un personatge gens entranyable; de fet, em resulta dificilíssim empatitzar amb ella perquè em sembla mala persona. m'ha semblat pretenciós el fet que es parli de l'escriptor Hakuri Murakami com a "Escriptor" tota l'estona, i també que s'apel·lés al "Lector(a)".

a més, trobo que el lore de la mare es redueix en una simple carta de 10 pàgines al penúltim capítol, que irònicament m'ha resultat més interessant que les 250 pàgines que formen la resta del llibre.

no ho sé, em sap greu ser hater però, tot i ser una lectura molt lleugera, m'ha costat molt acabar-la.

perdó per ser tan dura en aquesta ressenya és que quan una lectura no m'apassiona haig de treure la meva ràbia per algun lloc jajsja

[Marina Barniol · Rating 5 out of 5]

“Amb els nostres cossos encarnàvem una història silenciada durant molts segles, la història de les dones sense homes. I n’estàvem tant, l’una de l’altra, que jo sentia una pena molt fonda per totes aquelles dones que s’havien estimat i no havien pogut viure el seu amor, el seu desig.”

La figura de l’àvia és… tendresa absoluta❤️‍🩹

Quin llibre més ben traçat, quin tros d’escriptora, la Cris🌻

[Sílvia Catalán · Rating 4 out of 5]

Ai, quin bollodrama tan rebonic, tan ben escrit, tan tendre, cru i boig, a estones! És un gran llibre per a tots els públics, per a totes aquelles dones sense homes que han existit i que hi seguiran sent. Un gran homenatge! ❤️

[Sílvia S. · Rating 5 out of 5]

Aquest llibre m'ha atrapat des de la primera pàgina. És d’aquelles històries que et deixen petjada, un viatge d’introspecció a través de la mirada de l’Elisenda. La tendresa amb què retrata la relació entre àvia i neta, l’enamorament, el dol i la solitud és colpidora. Ens recorda que quan ens sentim sols va bé aixecar el cap, mirar al nostre voltant i a vegades el que estem vivint també ho ha viscut algú altre i tot compartit es torna més lleuger.
Aquest llibre és una abraçada

[Pandèmia de llibres · Rating 3 out of 5]

Havia començat massa bé... Hi ha parts que m'han encantat, però d'altres que no he entès. El recomano igualment perquè és una història sàfica, i les històries sàfiques s'han de llegir.

[juditd · Rating 3 out of 5]

lectura plana, còmoda. M’ha agradat però tampoc la trobo excepcional. ARA BÉ, la gent que diu que no li ha agradat perquè no li cau bé la protagonista ??? només agraden els llibres on tothom és boníssima persona?? A banda que trobo que tampoc n’hi ha per tant, per què serveix, si no, la ficció?

[Carmen SP · Rating 2 out of 5]

2.5 ⭐️. M’han emocionat les últimes 30 pàgines i algunes frases molt poétiques. La resta no està malament, pero no entusiasma. La protagonista no m’ha agradat gens, molt plana, sense cap tipus d’evolució i molt egocéntrica.

[Jorge · Rating 5 out of 5]

Aquest llibre m’ha captivat des de la primera pàgina. El vaig descobrir després d’escoltar una entrevista amb l’autora, i de seguida em va semblar una obra interessant, plena de girs inesperats i amb una profunditat creixent a mesura que avançava la lectura. Tot i que m’hauria agradat que el desenllaç fos una mica més extens, i que algunes trames secundàries quedessin més ben resoltes, considero que es mereix cinc estrelles. Al llarg de la lectura hi ha moments que m’han despertat una certa tristesa, però el final m’ha deixat amb una sensació d’il·lusió i serenor. Tal com passa a la vida real, no tot ha de tenir un final perfecte, i aquest llibre reflecteix aixó amb una bellesa senzilla. El recomano a tothom, també més enllà del col·lectiu.

[Ester Aragonés · Rating 3 out of 5]

Odiar és una paraula molt forta però avui se m'ha acudit que encara n'hi ha una de més forta: adéu.

La persona que fins ara m'havia orientat, bé, més que orientat, la persona que m'havia fet de vaixell, es convertia lentament en vent.

Estava enfadada perquè m'havia costat déu i ajuda superar-la, treure-me-la del cap, del cos, del cor.

A mesura que van passant els anys et veus obligada a narrar-te de nou, a construir la teva identitat, el teu jo de nou. Les persones necessiteu narrar-vos constantment el vostre passat per entendre-us, i, per tant, els records es van transformant. Tots els records tenen part de realitat i part d'ideal.

[Renitxu · Rating 3 out of 5]

M'ha agradat força la prosa de l'autora. Vaig descobrir aquest llibre a través del pòdcast de Catalunya Ràdio "Ja M'entens", on era descrit com un realisme màgic, però fins que no vaig arribar a la meitat del llibre, no ho vaig acabar d'entendre. Les recomanacions literàries del llibre són molt reals. La Tina llegint Virginia Woolf i Maria-Mercè Marçal abans de ser introduïda ja ens donava pistes (literalment vaig pensar, "ui, una bollera").
En fi, no m'embolicaré més. Un llibre lleuger que tracta una història ben real, i sobretot, amb un final feliç!

[Idoia Díez · Rating 4 out of 5]

un poco raro lo del gato pero me ha gustado bastante

[Laia · Rating 3 out of 5]

“Dones sense homes” és una obra colpidora i profunda que dona veu a diverses dones que han après a viure i a resistir en absència —i sovint en rebuig— de la figura masculina tradicional.

Amb una prosa acurada i íntima, Cristina del Puerto-Peix retrata vides marcades per la lluita, la solitud i la sororitat, oferint una mirada feminista, valenta i necessària sobre els rols de gènere i les relacions personals.

És un llibre que interpel·la, commou i convida a la reflexió sobre què significa ser dona en un món que encara imposa tantes limitacions.

[Aina Solé · Rating 3 out of 5]

M'ha agradat l'estil en el que està escrit, però se m'han fet una mica pesats els passatges dels somnis-indagació personal.
A veure si l'autora s'anima amb un altre llibre :)