La servitud dels protocols

by Ingrid Guardiola Sánchez

Vivim en societats tan complexes que els protocols, els processos d’automatització i els mecanismes de control regeixen, imperativament, les nostres vides. Ara, més que mai, els entorns digitals ens condicionen la visió del món i l’accés al coneixement; modulen el nostre temps i saturen la nostra atenció. El capitalisme de plataforma s’ha acabat imposant. Rendits al poder de les grans infraestructures tecnològiques, competim en l’arena de les xarxes socials, assimilem tota mena de recursos en línia i perdem la capacitat de pensar que una altra realitat és possible. La imaginació i el desig han quedat bandejades.

Ingrid Guardiola proposa nous relats que ens permeten adquirir consciència política de la força que té la màquina i el seu desplegament sistèmic. Hem d’entendre’n l’entramat i coneixe’n els efectes. Hem de ser capaços de mirar el món amb els nostres propis ulls (fer-nos-en una imatge genuïna), de generar nous vincles entre nosaltres, fomentar la mutualitat i tornar-nos a apropiar de la vida bona, lluny de la falsa llibertat que procura el fetitxisme tecnològic.

336 pages, Paperback

Published February 18, 2025

About the author

Ingrid Guardiola Sánchez (Girona, 1980) és una realitzadora, productora i assagista cultural catalana. Des d'abril de 2021 és la directora del Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona.

Reviews

[Trodeponent · Rating 3 out of 5]

quan no ens puguem comprar cap RAM per als nostres telèfons intel·ligents amb els quals ens dediquem a ser unes tafaneres i unes onanistes ni més ordinadors amb els quals fem feines absurdes....recorrerem al cervell de la ingrid guardiola perquè odm quina màquina de popudessa!!! en sap un tou i un de dur també...propines

quan creieu que va decidir escriure un llibre contra els protocols de l'internet i la tecnologia?? quan va perdre una hora enviant una factura electrònica a una empresa pública?? quan va fer-se l'idcat en menys de 24 hores per fer un tràmit burocràtic simple?? quan va fer-se profe col·laboradora de la wok?? hmmmm te fa pensar

si us fa mandra llegir-vos el llibre perquè el trobeu massa llarg, no creieu en l'assaig o aquestos krissejos...us diria que l'especial de ciberlocutorio sobre l'internet o qualsevol dels reels de l'albert lloreta black mirror codificats us convaliden aquest llibre.

hi ha moltes coses que m'han fet arrufar les celles però diré que en general la que més és la de barrejar tant sovint pel·lícules amb filosofia i assaig....és interessant però a la vint-i-quatrena al·lusió a matrix no puc si no dir: lèl! qtdr!! (quin tip de riure). i el mateix amb alguns clàssics i clàssics contemporanis....jussà olor de pólvora en alguns passatges del llibre de tantes mosques mortes a canonades. un flexeig una mica estrafet (i alhora com a molt tòpic??) parlar de les xarxes socials des del dualisme platonià o el binomi freudià de neurosi-psicpsi. no sé si la mitologia, la filosofia clàssica o la psicoanàlisi primerenca són realment útils per donar una perspectiva retroactiva i present de la tecnologia??? aquí les mosses d'avantguarda (modernes amb pòdcasts i substacks) de l'internet són molt més hàbils i troben referents molt més contemporanis a la realitat que expliquen i guanyen!!!

per cert a nivell lingüístic....els correctors no van ser sotmesos a cap servitud eeee hi ha uns quants calcs de l'anglès, inconsistència en les citacions, errors tontos en català i sobretot hi ha com una zona de grisos amb les traduccions molt forta. no s'aclareix prou si és pròpia de l'autora o si les ha tret d'alguna traducció publicada....etc

i és una llàstima que la idea de protocol se perdi tan ràpid!! comença citant un autor parlant del nazisme i el relaciona amb els protocols de les factures electròniques (ho perdo és que aquest llibre és com una autoficció d'estrugulejos burocràtics) i després abandona completament la noció de protocol....ella va començar a cuinar però va apagar el foc a mitja cocció...tot el llibre se sent una mica aixins de fet com a moltes idees interessants sobresaturades d'exemples i noms que se van repetint....com servir fricandó en un bao se sent aquest llibre.

[Laura · Rating 5 out of 5]

Assaig de capçalera pels temps que ens ha tocat viure. Molt necessària, relevadora i lúcida lectura.

[Arnau · Rating 5 out of 5]

Juntament amb el Pandèmia i postveritat (2021) del Jordi Pigem, aquest ha estat l'assaig contemporani més actual, més detallat i més revelador que he llegit mai, i que explica de manera precisa el món distòpic que estem vivint i les seves regles morals i de comportament. Una lectura lenta i atenta, de paper i llapis, per aprendre moltíssim. Conceptes tan ben trobats com el de "neuroliberalisme", "neurocultura", o el tractament del temps a les pantalles que no passa ("el temps en suspensió"). A banda que està replet de fragments amb una sensibilitat poètica molt agradable després de tanta referència a altres autors i textos. Amb ganes de llegir coses de McLuhan, Deleuze i companyia.

M'agrada el paràgraf final perquè dona ales a l'esperança i al futur:

"La relació que tenim amb els mitjans digitals i els seus efectes psicosomàtics canviarà, com canviaran els seus mites i metàfores, els artefactes i els protocols que els fan funcionar. La direcció que prenguin transformarà el contracte social, de tal manera que haurà de ser fruit d'una negociació col·lectiva de llarg abast. Hem de seguir en el joc, ser sobirans de la nostra atenció i del nostre desig, interrompre la fascinació i severitat del laberint, accelerar les seves ruïnes."