Digues que m'estimes encara que sigui mentida

by Montserrat Roig

“La vida i els llibres m’han acompanyat mentre intentava d’aprendre l’ofici d’escriure. Si m’obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més. Però tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s’han anat transformant en les meves pàtries. Primer t’ho trobes, després ho reculls. Aquest llibre, doncs, és un recorregut personal per aquestes pàtries: les lectures, l’aprenentatge de viure a Barcelona, la real i la imaginada, s’hi barregen”.

224 pages, Mass Market Paperback

First published January 1, 1991

About the author

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991) fou una escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics. Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents.

Novel·la
Ramona, adéu! (1972)
El temps de les cireres (1977)
L'hora violeta (1980)
L'òpera quotidiana (1985)
La veu melodiosa (1987)

No ficció
Els catalans als camps nazis (1977)
L'agulla daurada (1985)
L'autèntica història de Catalunya (1990)
Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)
Un pensament de sal, un pessic de pebre : dietari obert (1992)

Reviews

[Aral · Rating 4 out of 5]

Magnífica la Montserrat ! Només tinc ganes que m'expliqui més coses, que amb 169 pàgines no n'he tingut suficient. He disfrutat com si llegís amb ulls de nena, de voler-ho saber tot, de voler devorar les pàgines de tan emocionada

I representa que són apunts de llibreta. Si és que els apunts perduts entre pàgines en blanc són els que diuen més coses

[mou · Rating 5 out of 5]

uff quin cap més gran el de la montserrat

[Juliana Puig · Rating 5 out of 5]

No hi ha res que pugui dir que estigui a l'altura del que acabo de llegir (en els últims 4 mesos). Diu tantíssimes coses. I les diu tan bé i són tan importants!!! No ho superaré mai, em sembla que deixaré el llibre a la tauleta de nit per llegir-lo per sempre més. Trobo tan important que tot el que la Montserrat pensava hagi quedat per escrit, em sap greu que ja no sigui aquí per salvar-nos de com va el món. M'agradaria saber què n'opina de tot el que està passant en l'actualitat.
Confesso que el que més he gaudit llegint és tot el que està relacionat amb el català (naturalment). "Durant uns mesos, em vaig veure com una espectadora, atenta, silenciosa, davant d'un partit de tenis entre dues tribus que, parlant la mateixa llengua, no l'enraonaven." Tinc poca cosa a dir, així en general, però com m'agradaria comentar frase per frase tot el llibre.

[Venus · Rating 5 out of 5]

Molt bones reflexions. És molt bonic i el trobo molt íntim per conèixer aquesta autora. També aporta molt vers visions feministes i la comprensió del context de autores femenines catalanes del segle XX

[Maria del Mar · Rating 4 out of 5]

Enguany he rellegit Montserrat Roig i seguiré durant el 2026. En aquest llibre hi trobareu reflexions sobre el model de llengua, l'ofici d'escriure, el paper de la dona a la casa i al carrer, els canvis que ha viscut la ciutat de Barcelona, etc. Em dol que durant la llicenciatura mai ens parlassin de Roig... Però hi vaig posar remei aviat!

[la lirena · Rating 5 out of 5]

aquesta dona és la millor del món

[Clara · Rating 3 out of 5]

Estic satisfeta! Una idea molt bona haver-lo llegit al metro. M'he fet unes quantes olles, això sí. Aquesta senyora té molts referents i és interessant veure la ciutat de Barcelona a través dels seus ulls. Parla de literatura, de modernisme, d'escriure, de dones i feminisme... Ara em vull llegir alguna novel·la seva! I també m'ha agradat molt com parla de Rodoreda!

[Pau Guillén · Rating 4 out of 5]

Recull de pensaments/assaigs curts de la Montserraig Roig on tracta diversos temes que durant la seva vida la van rodejar, llengua i literatura, feminisme, i la seva ciutat, Barcelona. Exposa infinitud de temes de forma força breu i que crec que no acaba de portar a fons. Sovint barrejats amb un llenguatge excessivament poètic que no deixa clara la seva posició en els temes més assagístics.
A destacar les seves reflexions sobre metalingüístiques i metaliteràries, el rescat de records com a força impulsora de la creativitat literària, aquesta primera part, és sens dubte, la que més m'ha agradat. A part va citant el motiu pel qual escriuen escriptors clàssics. D'altra banda ofereix una visió original del paper de la dona dins la literatura. Força bonic si et coneixes Barcelona, tota la descripció que en fa fins al present (1990) a la part final del llibre, de la importància dels orígens com a arma per enfrontar-te a la vida. La diferència natura-ciutat.
Està ple de cites dels seus referents literaris, moltes d'elles escollides amb molt d'encert i adients al text que l'acompanya. Gran referent de Pla i Ferrater. Cites com aquesta:

El teatre del món és tan vast i divers, tan matisat i sorprenent, que treure una estona cada dia el cap per la finestra constitueix un inesgotable divertiment. Josep Pla
La poesia és, si voleu, la culminació d’una cultura; però les muntanyes no descansen als seus cims» Gabriel Ferrater.

Tantas palabras que esperan,
invenciones, clareando
-mientras haya-,
amanecer de poema.
Pedro Salinas

Ara seves:
A la vida, hi ha diversos ritus d'iniciació. Neixes i mors, neixes i mors. Fins que no arribes als quaranta, i aleshores has d'aprendre a mirar perquè deixes de ser mirada. Un bon moment per a venjar-te, un bon moment per a escriure.

Créixer és un art difícil. Encara no tens prou armes per a conèixer l'ambigüitat de l'existència.

En acabat, descobreixes que escrius perquè et dóna la gana. Sense massa escarafalls, continues exigint aquesta petita llibertat, desprestigiada, solitària, poc rendible.

Amb el temps descobriria que cal una predisposició especial per a mirar, tocar i escoltar com si fos nou, allò que a primera de canvi ens sembla vell, repetit, exhaurit. Per tornar a la capacitat de meravella de l'infant, cal molt d'aeròbic mental.

Plaers solitaris, vicis compartits.

Així, l’evocació dels records, encara que més tard l’allunyament en el temps i l’espai i l’elecció dels gèneres els ocultin, desvirtuïn o reinventin, és necessària a aquells per a qui escriure no és un joc dominical de mots encreuats. I sempre hi haurà una ambivalença semblant a la d’aquests dos records llunyans: allò que és tèrbol en un mateix —i que genera sentiment de culpa— i l’angúnia davant el dolor dels altres, angúnia que voldries esborrar a través de les paraules. No és un dogma, no són únics, aquests dos aspectes, però l’ofici d’escriure, com l’art de viure, no és un càstig. Perquè, més enllà, hi ha el miracle del nom de les coses.

Escriure, doncs, per escapar de la mort, però també per alliberar les paraules de la presó. De totes les presons. No escrivim sobre les coses, sinó sobre els seus noms, i així les coses, nosaltres, no ens morim. Els escriptors són fills del que queda, de l’esplendor i de la derrota…, sí, però quan ja ha estat oblidat. Encara que els objectes, les imatges, s’entestin a tornar una i altra vegada com fantasmes errants que no troben repòs enlloc. Hem de ser cautelosos amb els mots, perquè només el nom de les coses és innocent.

[El lector de l'antifaç · Rating 4 out of 5]

(Escrivint ressenya)

[Marta Rodríguez Pons · Rating 5 out of 5]

ets la millor, júlia ❤️‍🩹

[alexandra · Rating 5 out of 5]

l'ofici d'escriure, preludiat pel plaer de llegir, és l'eina que roig utilitza per sexuar els ulls del lector, per posar-li un mirall al davant que el faci veure's plenament, amb tot el pes de la seva identitat al damunt. la mirada bòrnia que ens ofega i ens fa flotar alhora en un mar d'incertesa, misteris, en un oceà on l'escriptora escriu perquè li dona la gana i es rebel.la així al seu gènere i al que d'ell n'han fet els homes; un oceà on la dona que escriu ho fa en català perquè la literatura neix de qui abans narra i no se sent parlar...
l'estimo amb molta força i voldria enmirallar-me en ella igual que ella ho feia en canetti, però no puc més que escriure-la amb el mateix respecte que ella tenia per rodoreda o català

[adri villayandre · Rating 4 out of 5]

«la memòria també és oblit».
«escrivim a partir de tot el que hem oblidat. enyorem allò que hem perdut i, alhora, volem rompre amb la servitud d’aquest enyorament. l’evocació d’allò que hem perdut és un fenomen universal».

últimament penso molt en la qüestió del record i la memòria i la Montserrat Roig ho fa d’una forma tan interessant!!
també li he trobat vibes de Virginia Woolf a Una cambra pròpia i això m’encanta.

[mar · Rating 4 out of 5]

quines paraules montserrat! em quedo amb les senyals! m’ha ressonat molt
no li poso 5 estrelles perque algun apartat se m’ha fet llarg, però s’ha de llegir ☕️

[Const · Rating 4 out of 5]

Ay, qué alegría haber descubierto a la Roig. 💛

[Ruben · Rating 5 out of 5]

Creia que eren reflexions i pensaments de l'autora… i ho són, però realment molt ben fonamentats i raonats. Roig demostra tenir moltíssima cultura literària i social; m'ha sorprès la modernitat del seu feminisme, i la naturalitat amb què aborda temes que avui dia, gairebé 35 anys després de publicar el llibre, continuen tractant-se amb molts tabús.

[Aina Alcubierre · Rating 4 out of 5]

Gràcies per tant🫶🏼

[anna cabrespina · Rating 4 out of 5]

❤️‍🩹❤️‍🩹❤️‍🩹❤️‍🩹 i wanna be a writer i que intel·ligent és, és increïble + m’ha deixat amb ganes d llegir mil autorxs amb la de cites que inclou

[Pol Viñas · Rating 5 out of 5]

Quina dona!

[Helena · Rating 4 out of 5]

La llengua, el gènere, la ficció i la ciutat habitada. Repàs personals per les pàtries de la mà d'autors que també n'han parlat. Reflexions sobre l'existència i el naixement del desig d'escriure des d'una ciutat estant; també sobre la mirada bòrnia, cap endins i cap enfora. Lectura que convida a seguir llegint i recuperar alguns dels autors ressenyats (Lessing, Sontag, Walter Benjamim, Woolf...) i també tornar a escrits de Roig amb ulls renovats.

[marina · Rating 4 out of 5]

La mirada bòrnia de la Montserrat Roig m’ha enamorat, i a poc a poc, he acabat atrapada entre el paisatge humà de Barcelona i les geografies literàries fetes de memòria i oblit.

“Escrivim a partir de tot el que hem oblidat. Enyorem tot allò que hem perdut i, alhora, volem rompre amb la servitud d’aquest enyorament. L’evocació d’allò que hem perdut és un fenomen universal.”

[Raúl · Rating 4 out of 5]

«Jo diria que no és el déjà vu allò que ha quedat impregnat en els records que no podem recordar, sinó el “ja sentit”. Unes paraules que han quedat penjades amb fils invisibles i que ens envaeixen, tot d’una, sense cap raó, sense cap lògica. I aleshores procurem atrapar aquestes paraules al vol, alguna vegada amb dolor.»


Llegir Digues que m’estimes encara que sigui mentida ha estat com reunir-me amb Montserrat Roig i escoltar atentament totes i cadascuna de les seves paraules. Tot i el caràcter abstracte i complicat de moltes de les seves reflexions, aquesta mena d’assaig d’assajos conté idees molt interessants.

L’autora i periodista (crec que a l’obra és important aquest aspecte, per la seva forma d’escriure i presentar determinades situacions) reflexiona sobre la tasca d’escriptor i la llengua d’escriptura, però l’assaig es torna més interessant quan Roig introdueix la qüestió de gènere en el món de la ploma i la necessitat de l’existència de dones escriptores. Cap al final, també reflexiona sobre la ciutat de Barcelona al llarg de la història, vist des d’una perspectiva literària.

Són també molt interessants les anècdotes o trobades que tenia l’autora amb altres escriptors del moment, i també les cites d’altres figures importants del món de les arts.

Encara que El temps de les cireres no va ser un llibre destacable per a mi, sento que amb aquest llibre he aconseguit reconciliar-me amb Montserrat Roig. Espero en el futur poder gaudir de les seves altres novel•les.

[Lola Rodríguez Bernal · Rating 4 out of 5]

el texto que le da título al libro (el primero) es simplemente una maravilla difícil de superar. mientras lo leí pensaba que quería que fuese mi amiga para el resto de la vida (ya no se si la autora o el texto) “quiero demasiado a las mujeres, a algunas mujeres, como para enamorarme”. el resto tienen que vivir un poco a la sombra de este, pero el de “del yo al nosotros” y todos los de la sección de ventanas, balcones y galería también me han gustado mucho. <3
(esta nota es para mi. el libro que he leído es de la biblioteca. vuelves a criticar aquello que te ha sido criticado. Roig te ha recordado que las licencias son tu estilo de poesía, escrita o vivida. aférrate a ello)

[Clara Vinyeta · Rating 3 out of 5]

Li dono tres estrelles però m’ha encantat. Hi ha moltes frases que he subratllat. Em fa ganes de tornar a Barcelona 🥲 però ara no pot ser.

[Mireia · Rating 5 out of 5]

montserrat roig soc tota teva

[Raquel M. · Rating 5 out of 5]

Les reflexions de la Montserrat Roig són mel!

[Georgina AM · Rating 4 out of 5]

Aquest conjunt d'articles i breus assaigs ens descobreixen la mirada personal de l'autora Montserrat Roig. El recomanaria especialment als lector interessants en la seva obra literària i periodística perquè reflexiona sobre tots dos oficis. A més a més, hi retrobem els seus temes preferits: Barcelona i la mirada femenina. De totes maneres, el capítol més destacable, al meu parer, és aquell que narra la seva trobada amb l'escriptora Mercè Rodoreda. Excel·lent de principi a fi!

[Sònia Sureda · Rating 5 out of 5]

M’agraden totes les reflexions que fa sobre l’escriptura i el procés creatiu. Un cop més, si t’agrada escriure, és un llibre que has de llegir.

[Airins · Rating 4 out of 5]

4’5⭐️. La Montserrat Roig es una joia de la que no en tenia constància. La seva manera de narrar i de filar son exquisides. Un cop més la biblioteca de’n Maxi m’ha fet descobrir una gran novel·la i una gran autora en la que vull indagar més. En aquest recull d’assaigs curts i reflexions la autora va tractant temes quotidians en els que en certa manera encara t’hi pots veure reflectida tot i el pas dels anys.

[Paula · Rating 4 out of 5]

«Les paraules entraven en mi amb suavitat quan encara no sabia quina era la meva llengua. I creia que el món acabava d'inventar, amb mi, un guió».

Un recorrido agradable por el pensamiento de Montserrat Roig. Preciosa sobre todo la primera parte, y la última, cuando empiezas a reconocer lugares de Barcelona.

[Ariadna · Rating 3 out of 5]

Buf, no m'he enterat ni de la meitat. El primer text em va encantar, i des de llavors tot ha anat cap a pitjor. Crec que s'ha d'estar amb el mood apropiat, perquè em fa la impressió que fa moltes voltes sobre uns mateixos temes i s'enrotlla bastant, i si tens pressa per llegir-lo perquè no t'interessa gaire pues es fa pesat 🤣🥴