1964, Nova York. Després de la mort de la Sylvia Nolan, escriptora de fama internacional, la seva filla, la Idalia, una noia jove i rica de vint-i-cinc anys, fotògrafa i òrfena, rep de l’advocat de la família una capsa que amaga uns documents desconeguts de la seva mare. Dins hi troba unes cartes d’amor apassionades dirigides a la Sylvia i una fotografia datada al 1931 a Barcelona, on surt la seva mare de jove en companyia de dues noies més, la Lola, l’autora de les cartes, i la Cecília Ibars, segons diu la dedicatòria de darrere la foto. Decidida a descobrir el passat de la seva mare i la història de la seva amant, la Idalia viatja a París a la recerca de la Cecília Ibars, de qui té la direcció que l’advocat de la família li ha donat. Secrets familiars, amor i reconciliació. Una novel·la inoblidable. Un gran homenatge a les dones que, durant la República, van apostar per un feminisme alliberador. «S’havia enamorat de la capsa de les fulles daurades des del primer dia que l’havia vista a la sala d’estar de la seva mare. No sabia d’on venia. Ni si havia estat sempre allà, amb els mobles, les camèlies i els llums d’aranya, o si havia aparegut per art de màgia. Segurament devia ser això últim. Aquella capsa feia olor de màgia».
Núria Pradas Andreu (Barcelona, 1 de setembre de 1954) és una escriptora catalana. Va començar a escriure literatura infantil i juvenil de ficció i, posteriorment, ha escrit també narrativa per a adults.
La vida secreta de la Sylvia Nolan · Exemplar de col·laboració
L'escriptora de fama internacional Sylvia Nolan mor. Arran de la seva pèrdua, la seva jove filla Idalia ha de fer front a una herència, no només econòmica. Entre allò que hereta hi ha una caixa plena de secrets. Hi troba una fotografia de la seva mare i dues dones més. Estirarà el fil. Viatjarà de NY a París en busca d'una de les dones que apareixen a la foto. I descobrirà un passat ple de secrets, sorpreses i una vida de la seva mare molt diferent de la que hauria imaginat.
El llibre combina dues línies temporals: present i passat. Present, en què Idalia ha de descobrir els secrets de la mare, i passat, la vida secreta de Sylvia Nolan.
Un llibre lleuger, que pots llegir d'una tirada. Un secret amagat que la filla de Sylvia Nolan anirà estirant com si es tractés d'un cabdell de fil. DE NY a París, Barcelona i Mèxic. Viatjarem per diversos països, això fa el llibre molt dinàmic i amè.
Una oda a les dones que van viure la república, la guerra civil, i van lluitar pel dret a vot, per reivindicar-se com a dones i van deixar empremta en el feminisme.
Segons com, és un relat que pot semblar previsible.
Es un libro que sin más. Me gusta como esta escrito, aunque a veces me perdía en la historia, ya que va del pasado al presente continuamente. Cómo la historia no me apasiona, no me ha enganchado demasiado. Lo que sí me ha gustado es las historias de amor que relata.
El temps sense la Sylvia no és temps […]. La Dolors embogeix a estones; i a estones és tan clarivident que sap que el pitjor no és estar sola, sinó que algú a qui ella mai oblidarà l'oblidi.
Vaya decepción me he llevado. No me parece que la novela vaya de la vida de Sylvia Nolan, se enfoca mas en Lola y Cecilia. El personaje de Lola de hecho me gusto mucho es por lo que no le he puesto media estrella. No empatice nada con el personaje de Idalia y menos con el de Sylvia. Lo que menos me gustó fueron los saltos temporales, para nada fluidos, es un recurso que no a todos los escritores se les da bien. En este caso no me han gustado. Por otro lado nunca me sentí transportada a la epoca del "presente" de la historia (1964). Los episodios sobre la guerra civil nada tienen que ver con Sylvia, (cambienle el titulo) las expresiones "mexicanas" de la ultima parte, ¡nada que ver! Odié esa parte! Los fragmentos de supuestas obras de Sylvia Nolan me sobraron totalmente. Por ultimo ese batiburrillo de los recuerdos de algunos personajes a modo de platica alternados con un narrador omnipresente me rompían por completo el ritmo de la historia. Dudo que vuelva a leer a la autora.
honestament? m'ha decebut una mica... Els salts entre present i passat están molt forçats i costa seguir el fil del llibre perquè hi ha molts moments que no saps on estàs. S'intenta parlar de molts personatges a l'hora i es perd l'essència dels que haurien de ser els personatges principals (com és el cas de la Sylvia Nolan, que apareix molt poc a la novel·la). M'hagués agradat que es parlés més en la relació de la Sylvia i la Lola (ja que teòricament és un dels punts principals de l'obra) i que hagués estat una mica més elaborada, ja que al parlar poc d'elles com a parella tot queda molt superficial. Per una banda hi ha descripcions innecessàries, i per l'altra falten temes a desenvolupar.
Boníssim. M'ha remogut molt tot el llibre parlant sobre les periodistes de la República, lesbianes i feministes. M'agrada com harmonitza realitat i ficció