"Ets a la plaça Eivissa, al cor d'Horta. La boca del metro s'obre al teu davant com un xuclador. Baixes les escales, marques la targeta i fas rodolar el torniquet de la màquina cancel·ladora. Ja ets dins. Suspesa al sostre del passadís, una càmera et fa pensar que algú et veu en algun lloc remot. Una música ambiental, neutra, asèptica, t'acompanya fins a l'andana. El comboi que t'ha de portar d'un extrem a l'altre de Barcelona t'espera amb les portes obertes, amb l'aire de repòs que es respira als començaments de línia".
Ramon Solsona i Sancho (Barcelona, 1950) és un escriptor, periodista i publicista català. Llicenciat en Filologia Romànica i professor de secundària en excedència, destaca pel seu estil irònic i per les nombroses collaboracions amb mitjans de premsa escrita (Avui, Diari de Barcelona) i de ràdio (Catalunya Ràdio), actualment és collaborador al programa de ràdio El món a RAC 1, de l'emisora Rac 1, en la secció "La paraula del dia".
També ha estat poeta (satíric) amb el pseudònim Lo Gaiter del Besòs. La seva novella Les hores detingudes va conquerir tres premis literaris el mateix any i va ser traduïda al castellà. Per a la televisió, ha treballat com a guionista per les sèries Agència de viatges i Estació d'enllaç, emeses per TV3.
Ramon Solsona i Sancho (Barcelona, 1950) is a Catalan writer, journalist and publicist. He has a PhD in Roman Languages. He is renowned for his ironic style. He has also written poetry under the pseudonym Lo Gaiter del Besòs.
El llibre és entretingut i de lectura àgil. No m'ha agradat que moltes històries acabin malament (almenys he tingut aquesta sensació) i trobo forçat com l'autor ha intentat entrellaçar-les (perd molt realisme).
A veure, “Línia Blava” se m’ha fet llarg. Vaig començar el llibre farà un any, però el vaig deixar aparcat per llegir-me’n d’altres. El vaig ficar a la maleta al setembre perquè sabia que arribaria un punt en l’Erasmus en què voldria llegir literatura catalana i no em quedaria una altra que reprendre aquest, ja que aquí ja és complicat trobar llibres en castellà com per trobar-ne en català. I així ha estat.
D’entrada em va agradar molt perquè com deia a la ressenya anterior, m’encanta entretenir-me en escenes quotidianes i veure’m representada en les situacions que descriu l’autor; “Baixes les escales, marques la targeta i fas rodolar el torniquet de la màquina cancel·ladora.”. Tot l'argument passa en el metro de Barcelona, concretament a la línia 5, i cada capítol porta el nom d’una estació de la línia blava (Verdaguer, Diagonal, Hospital Clínic, Entença, Sants Estació, etc.).
Ja us dic, m’ha agradat i el recomanaria, però jo a Sants ja hauria baixat, se m’ha fet pesat esperar fins a Cornellà.
El recorregut de la línia blava del metro de Barcelona serveix d'excusa per a que l'autor expliqui diverses històries personals de la gent que hi convergeix. Moments emocionants, històries ben travades,... però problema que se li acumulen, arriba un moment en que l'autor té autèntics problemes per tancar els diferents fronts que ha obert al llarg del llibre, potser amb la meitat d'històries hauria sortit un llibre més rodó. En tot cas, lectura molt agradable.
M'ha agradat moltíssim. I el final és una puntada de peu al lector, insinuant que tot el que s'ha explicat és fruit de les cavil·lacions interessades d'un passatger de metro qualsevol. Genial.
This entire review has been hidden because of spoilers.