Núria's Reviews > La bicicleta estàtica

La bicicleta estàtica by Sergi Pàmies
Rate this book
Clear rating

by
400778
's review
Sep 25, 2010

it was amazing
bookshelves: 2010, 5-favoritos, cuentos, literatura-catalana, mios, siglo-xxi
Read from September 27 to 29, 2010

Sempre m’han agradat els contes d’en Sergi Pàmies, però no crec que cap recull m’hagués agradat tant com ‘La bicicleta estàtica’. Els contes m’han semblat d’una brevetat, una senzillesa, una sobrietat i una lucidesa envejables. Constantment em trobava rellegint frases i paràgrafs perquè em semblaven deliciosos i els havia de paladejar millor; em semblava que rellegir era el mínim que podia fer perquè es nota molt que són contes molt treballats, fet i refets mil vegades. M’ha agradat molt la sensació d’unitat que dóna aquest recull: no hi ha ni un conte que desentoni, tots tenen el mateix aire de melangia i el mateix humor entre irònic i amarg, i sembla que tots tinguin un mateix narrador amb unes experiències vitals molt concretes. La veritat és que tampoc n’hi ha cap que desentoni per manca de qualitat; es un conjunt d’allò més equilibrat.

Hi ha contes que parteixen d’una idea realment original, com el de l'home que s’ha conegut a ell mateix a través d’Internet i finalment ha decidit quedar en un cafè per conèixer-se a ell mateix o el conte en què es descriu com es crea i mor una relació amorosa com si fos una recepta de cuina. Tot i això, ni tan sols aquests contes són simplement originals. No n’hi ha cap que es pugui acusar de superficial o banal, cosa que a mi sovint em passa amb la narrativa curta. Tots els relats desprenen una nostàlgia i una visió lleument resignada de la vida que és una meravella. Són uns contes tan macos i amb una lleu tristesa tan reconeixible que resulten reconfortants.

Els meus contes preferits probablement són els més decididament nostàlgics, com el que narra com un home buida el que havia estat el pis del seu pare, o el que descriu la infància en un barri quinqui d’una ciutat francesa, o el del fill que té un pare que adora les corbates però ell no sap ni fer-se el nus, o el del pare divorciat que veu com els fills es van fent grans, o també el de l’home a qui han dit que les respostes que busca estan dintre d’ell mateix i per això decideix fer literalment una expedició fins al seu interior. De debò que tots són una delícia i, com a escriptora frustrada, m’han provocat molta enveja de la bona.
flag

Sign into Goodreads to see if any of your friends have read La bicicleta estàtica.
Sign In »

No comments have been added yet.